Com analitzar melòdicament i harmònicament les diferents notes que conformen un arpegi, o bé qualsevol altre fragment que presenta una figuració rítmica de múltiples línies melòdiques?

Segur que en més d’una ocasió t’ha costat intuir quines notes d’un arpegi eren reals i quines no. La falta de referències melòdiques i la inseguretat d’estar xifrant correctament els diferents enllaços harmònics (tant a nivell de tipologia/construcció dels acords com relacions de Tònica, Dominant i Subdominant entre els diferents acords) no ajuden a tenir una idea clara de com interpretar-los.

En aquesta entrada donarem una sèrie de mecanismes perquè el teu xifrat sigui totalment justificable davant de qualsevol altra posicionament. Ara bé, la dificultat d’aplicar aquests mecanismes serà que prèviament hauràs de conèixer diferents qüestions i conceptes que tenen a veure amb la conducció de veus (variable Melodia, resolucions i notes estranyes) respecte altres que afecten a l’harmonia, com ara el ritme harmònic, conèixer la funció de les diferents tipologies d’acords tríades i sobretot quatríades, i el seu correcte enllaç en un context harmònic determinat.

D’entrada pot sonar una mica complicat. Però no passa res, anirem pas per pas. Els aspectes anteriors els podràs tractar individualment al llarg dels cursos de MusicAccess. Treballarem amb el següent exemple escrit per l’Edgar Basiana. Si cliques sobre la imatge podràs escoltar l’exemple en qüestió.

Doncs bé, no sé què t’ha semblat, però en alguns punts sembla complicat extreure’n una harmonia o bé decidir quines notes són reals i quines estranyes.

1r pas: començarem identificant el número de veus existents en cada compàs o fragment. Un aspecte clau és imaginar els arpegis com acords placats al primer temps del compàs. També et pots guiar construint un acord placat amb la resta de notes sobre la primera nota del baix que trobis. Aquesta última opció no sempre et funcionarà, com veurem a continuació, però pot ser orientativa. D’aquesta manera et serà més fàcil veure quantes notes conté cada acord, independentment de si estan repetides o no. Conserva la disposició que et proporciona l’arpegi. A continuació, la idea seria unir les diferents notes de cada acord placat amb les notes del següent acord, intentant crear línies melòdiques estables i fàcils d’intuir que d’alguna manera segueixin les normes dels Corals a 4 veus tractades a classe. Si seguim aquestes indicacions, ens hauríem d’imaginar els següents contorns melòdics:

2n pas: un cop delimitades les possibles línies melòdiques, és hora de decidir quantes veus hi ha en cada moment. Aquest és un altre aspecte clau per a posteriorment decidir quines notes són candidates a ser notes estranyes, perquè en determinats moments veuràs que dues notes a distància de 2a Major o menor dins una mateixa línia melòdica estan competint per entrar a l’acord, i ja sigui per l’acord resultant o l’enllaç amb la resta d’acords podràs escollir quina nota et convé més. Tenint en compte els contorns melòdics que han aparegut, podem afirmar que en cada moment utilitza el següent número de veus:

3r pas: un cop tenim clar el número de veus que utilitza en cada instant, és el moment d’imaginar-nos aquests arpegis com un Coral a 3, a 4 i a 5 veus, segons correspongui.

4t pas: gràcies a aquesta representació, que t’hauràs d’imaginar, però en cap cas escriure perquè perdries molt de temps, és molt més fàcil veure les durades “reals” dels valors de cada línia melòdica. Per extensió, aquest pas ens facilita enormement decidir el ritme harmònic. Recordar que, per norma general, el ritme harmònic acostuma a seguir el moviment de la línia melòdica del Baix. Per tant, si agafem com a referència aquesta última afirmació, necessitaríem trobar el següent número d’acords:

5è pas: malgrat la línia del Baix ens pot ajudar i molt a determinar el número d’acords que tindrà el fragment (ritme harmònic), només serà orientatiu. Observant aquesta primera aproximació, es pot apreciar que el ritme harmònic no està ben ajustat.

El primer desajust el trobem en el 2n compàs, on sí que és veritat que la línia del Baix no és mou, però la resta de veus superiors sí, determinant les notes esquelet de l’acord. Per tant, estem obligats a ressituar el Do2 del Baix respecte la resta veus. El mateix passa en el 3r compàs. Si la resta de veus superiors acaben creant un nou acord amb una extensió de rodona, el Do2 i el Si1 del Baix hauran d’entrar-hi, un com a nota real i l’altre com a estranya. I el següent error el trobaríem en els compassos 6 i 7, motivats pel mateix factor. Malgrat la línia del Baix no es mou, el moviment amb notes reals de la resta de veus superiors no concorda amb la nota del Baix. Per aquest motiu, serà necessari canviar l’acord en el 3r temps del 6è compàs i la caiguda del 7è compàs. En definitiva, el ritme harmònic d’aquest fragment esdevindrà el següent:

6è pas: un cop tenim el ritme harmònic correctament assignat, ha arribat l’hora de xifrar. A partir d’aquí la nostra ocupació serà ordenar les notes d’aquests 10 acords per terceres, mirar si l’acord és tríada o quatríada, i depenent de la seva tipologia i funció relacionar-lo respecte la tonalitat principal (Do Major) o un altre grau de l’escala. En aquest fragment no hi apareix cap tipus de modulació.

L’altre qüestió que finalment podrem resoldre amb total tranquil·litat és el referent a les notes estranyes. Un cop ordenats els acords per terceres des de les seves fonamentals, hi hauran una sèrie de notes que no podran formar part del context harmònic d’on es troben. Serà el cas del Mi4 de la 1a veu del 2n compàs, el Do2 del Baix del 3r compàs, el Fa4 de la 1a veu del 4t compàs, el Sol2 de la 2a veu del 5è compàs, el 3r i 4t temps del Sol1 del Baix del 6è compàs, el Do3 de la 3a veu del 7è compàs, i el Fa3, Re3 i Si2 de la 1a, 2a i 3a veu respectivament del 8è compàs.

Dit tot això, i tenint en compte les tipologies d’acords tríades i quatríades, les seves funcions i el seu xifrat, el xifrat corresponent a aquest fragment hauria de ser el següent:

7è pas: en aquest xifrat hem especificat tant la funció dels diferents acords respecte la tonalitat principal com la tipologia de les notes estranyes. Si ho desitges, clica sobre la partitura per escoltar com sonaria l’arpegiat amb aquest format, i posteriorment compara-ho amb l’arpegi original. Tot el xifrat proposat està relacionat amb els conceptes que es treballen als cursos de MusicAccess.

L’únic aspecte que podria tenir diferents interpretacions seria el que trobem en el 8è compàs. En alguns centres, quan un acord de Dominant es genera sobre la primera nota de l’escala de la tonalitat principal que prèviament venia de resoldre saltant per 5a Justa descendent o 4a Justa ascendent un acord de Dominant, li diuen “Acord de Sobretònica”. Des de MusicAccess no som partidaris d’aquesta interpretació, perquè en essència, les notes de les tres veus superiors del 8è compàs es comporten com appoggiatures que resolen dins el mateix acord de Do M, 1r grau de Do Major.

Dit això, l’anàlisi definitiu del fragment arpegiat proposat a l’inici d’aquest post seria el següent:

Espero que aquesta entrada t’hagi ajudat a saber com interpretar les conduccions i enllaços harmònics d’un fragment arpegiat, o bé figurat rítmicament. Recordar-te que als cursos de MusicAccess trobaràs informació molt més detallada de la teoria utilitzada per xifrar amb correcció i exactitud aquest fragment.

Exemple pràctic: